BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar. Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich). Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest. Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dijous, 21 d’abril del 2011

No ho deixeu per a un altre dia...

Aquest últim més a Alacant, he tingut la sort de conéixer una persona que m'ha marcat molt en quant a que m'ha sensibilitzat sobre les infermetats inesperades, sobre com les enfrontem i sobre tot, perquè m'ha fet sentir ridículament feble front a la fortalesa què ha demostrat tindre ell.
A aquesta persona li diuen Mario. A Mario li van diagnosticar, quan estava en plena adolescència, Lupus, una enfermetat què ataca al sistema immunològic (autoinmunitària i crònica)  què pot afectar a qualsevol òrgan del cos humà indistintament... Mario tenia sols 24 anys i va començar a tindre problemes a articulacions, cor, ulls, etc... així com fortes febres contínues... 
A partir d'ací, Mario va haver de patir distintes malalties i operacions, anys de quimioteràpia i... després de perdre els ronyons, va arribar el torn del desesperant  tractament de diàlisi durant més de 4 anys...
La diàlisi és un tema que em toca de prop, i per això encara més les seues paraules i vivències, em van afectar de sobremanera. Mario, en aquells moments, amb quasi 30 anys, pesava tan sols 48 kg...

Finalment Mario es va decidir a apuntar-se a una llistat de trasplantaments de ronyons. I dic "es va decidir" perquè enfrontar-se a un trasplantament és, a la vegada, enfrontar-se a una operació a vida o mort.
Després d'un any d'espera, Mario va rebre LA CRIDADA. 

- Tenim uns ronyons esperant per a tu, Mario. Acceptes?

I clar que va acceptar, però al penjar el telèfon, Mario va començar a sentir un vertigen inexplicable, l'habitació li donava voltes i voltes... Eixiria tot be?

L'operació va anar be. En un principi el seu cos va acceptar els ronyons però inexplicablement, una hemorràgia interna no deixava que el seu cos s'estabilitzara. Sang i més sang eixint pels conductes de drenatge, 25 bosses de sang van ser transferides, un gran hematoma cobria part del seu cos... i la sang no parava d'eixir. Els metges ja no sabien què fer, així que van decidir, com a últim recurs, això mateix: No fer res.
Així va ser com el seu cos, miraculosament, va parar de sagnar i Mario va aconseguir eixir triomfador d'aquesta perillosa operació.
Mario és un SUPERVIVENT, en majúscules, amb una arma secreta: El seu humor, l'energia positiva què transmet contínuament, les seues ganes de viure, el seu somriure constant... Mario, de segur que eres un referent per a molta gent què et coneix. Eres gran.

Aquest vídeo el va penjar al seu mur de Facebook l'altre dia. Teniu que veure'l. Fer-se donant és tan fàcil com preguntar-ho en qualsevol hospital i firmar un paper. Ací teniu més informació. Els vostres familiars tenen que estar informats per si de cas. Mireu-lo, és molt emotiu. Que passeu unes bones pasqües.



Pennies HEART from phos pictures on Vimeo.