Reflotar

La meua estada il·legal en Bylakuppe, camp de refugiats tibetans supervivents de la massacre produïda al seu país per l'exèrcit Xinés, va ser com un somni que ara, quasi dos anys després, apenes puc creure... Ara, "reclut" al meu poble des d'aleshores, on la paraula VIATJAR ha quedat congelada per un temps, revise les meues fotografies i un gran sentiment d'enyorança recorre el meu cos i la meua ment.

Se que són temps que tard o prompte tornaran, però per a mi, és inevitable i escapa al meu raciocini, un raciocini de vegades infant en certs aspectes... Això és mal? Jo diria que no.

Ací en Vallada, però, no he parat, i vaig "fent paret", com a "El Mur" de Pink Floyd.

L'activisme continua, també la fotografia e inclús he tornat a agafar la bicicleta. La qüestió és fer sempre alguna cosa que enriquisca la ment, el cos i també (i això és igualment important) que desperte la crítica, l'autocrítica i la imaginació (meua i dels altres)... imaginació al servei de la millora de lo nostre: Planeta, País, Poble i Individus...

_________________________________________________________________

Reflote aquesta fotografia per no oblidar allò que vaig desitjar i vaig aconseguir.
Reflote aquesta fotografia per recordar que no va ser sort, si no lluita, perspicàcia però sobre tot, il·lusió.

Reflote aquesta fotografia per recordar i no oblidar, que la il·lusió mai s'ha de perdre.

Enfonsar-se és d'humans, i reflotar de nou, també.

Bylakuppe, centre-sud d'India. Estiu de 2009.