BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar. Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich). Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest. Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Tots Sants 2010


L'altre dia, ma tia va vindre a casa a preguntar-me - "Què anava a fer per a Tots Sants amb ma uela i ma mare?".

A males ganes, però sincerament, li vaig dir que jo no anava a fer res, però que si ella es feia càrrec, jo pagaria les despeces (tot siga per fer que ma uelo estiga més tranquil...)



Dos rams de flors, les més barates, 80'80 Euros.

Quin negoci aquest de la mort... tant lucratiu i tant poc profitós per a ningú... excepte les floristeries, clar...

He estat fent uns càlculs per damunt: Suposem que la meitat de famílies espanyoles (sols la meitat), tenen un mort a qui "plorar-li". Suposem que cadascuna d'elles compra el ram de flors més barat, o siga 40 euros (el més barat!)

Això fa una suma de 138 millions d'Euros.

138 millions d'Euros destinats a persones mortes... En un sol dia!

Que es podria fer amb 138 millions de euros destinats a persones vives? Persones vives que estan a punt de morir de fam i missèria...?

Segurament moltes coses. 
Coses que ens farien sentir molt millor que anar a plorar-li a un mort.

Suposem ara que cada familia dels EEUU, Canadà i la Unió Europea, compra un ramell de flors a un dels seus morts... sols un ramell... el més barat (40 Euros). Això dona un total de més de 8 mil milions d'Euros. (I això no més amb aquestes 3 potències mundials!)

Diuen que fan falta 3 mil milions d'Euros per acabar amb la desnutrició al món. Desnutrició de gent viva, que sent dolor i pateix. I en un sol dia, nosaltres, els països "civilitzats", invertim 3 vegades més diners en gent morta per la que ja no podem fer res...

Per què totes les tradicions són tan fastigoses? 

Somie en que arribe el dia en el que les paraules tradició i evolució lògica, vagen agafades de la mà i la gent deixe d'actuar per inèrcia i es pare a pensar en què invertir el seu temps i els seus diners.

Tradició en busca d'utopies cap a un món millor, en lloc de tradicións per mantindre antics pensaments i accions que no ens deixen evolucionar, i ens fan caminar com els carrancs: cap enrere.
____________________
Foto: Comunitat de Batey, República Dominicana.
____________________
Best in: 

1 comentari:

AMICDELSLLIBRES ha dit...

Em comentava una companya de treball, que si li han de regalar flors siga ara que les pot oldre i no quan siga morta.
Jo me'n recorde molt, molt dels meus iaios i no vaig mai al cementeri... El no anar-hi vol dir què no viuen a la meua memòria?
"A burro mort civà al rabo".