Si fora tot tan meravellós...

Los Montasitos, República Dominicana

La realitat que vivim, no és universal. No existeix. Tota realitat percebuda, està filtrada e interpretada pel nostre cervell. Vivim tots en un mateix lloc, La Terra, però cadascú viu la seua realitat... Curios, però cert...
Una persona pot viure la seua realitat, sense eixir de sa casa, del poble on ha naixcut, creixcut i vixcut... però algú que viatja per altres llocs diferents a la realitat que viu dia a dia, i coneix gent diferent a la què l'acompanya diàriament, viu més d'una realitat... Es com tindre varies vides, varies experiències i moltes més oportunitats d'aprendre sobre la vida... i de fer front a ella.

Avuí he recordat un frase que vaig llegir fa poc a un llibre.
L'autor feia referència a una peli de Woody Allen, Annie Hall.
Concretament a un diàleg entre dos velles a un hotel de muntanya.

Es queixàven sobre el menjar, i una li deia a l'altra:

- El menjar ací és horrible!
A lo que el altra li contestava:
- Sí... i a més les racions són minúscules!

Aixina és com veia la vida aquest escriptor... Plena de soletat, miseria, patiment i tristesa i... maltrat tot açò, la vida passa excesivament ràpida... Sobre tot, si has vixcut varies realitats...