La fotografia que faig, és fotografia social fins la mèdula. Sempre hi surt vida, gent. En poques ocasions fotografie llocs on no hi aparega gent...
Les portes, finestres, cadires i altres mobles són una excepció...
Es molt fàcil observar una porta i imaginar-se alguna persona entrant o eixint, o recolçada...
Es difícil separar-les de les persones, i per això, tal volta per això, faig aquest tipus d'excepcions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada