XVI dia, 01/08/09, Mysore-Srirangapatana-Mysore

Hola;
Vos escrit desde una tenda-academia d'informatica de uns 4 x 3 metros, i on hi ha de tot, menys ordenadors en bon estat.
En front tinc l'estampeta d'un cristo amb el cor en flames, al costat, un deu hindu amb cap d'elefant, i ara acabe de llevar un munto de flors que han deixat damunt de cada teclat d'ordinador... Per molt que pasen els dies, no acabe d'entendre a estos hindus...
Ahir no vaig poder escriure, pero vos conte lo que vaig fer:

El dia de l'arribada a Mysore, amb la panxa buida, no va acabar millor... Al final no vaig trobar cap restaurant amb menjar continental, i em vaig tindre que resignar amb el restaurant de l'hotel, el qual hem va servir una bandeja amb arros blanc, i unes 10 casoletes amb diverses salses, cadascuna de elles mes roin que l'anterior...
Desesperat i cabrejat, hem vaig menjar la salsa de yogur amb sucre i vaig eixir al carrer a comprarme 4 platans i una botella d'aigua. I aixi va acabar la nit... amb pa i ceba no, amb aigua i platans...

No obstant ahir va ser un dia de lo mes cultural. Per comensar, vaig trobar un bon restaurant amb MULTICOUSINE, on esmorsar. El conductor de rickshaw va vindre a les 9 a per mi i van fer molt bona miga, acordant un preu raonable.
Vaig visitar, Chamundi Hill, un monestir a 3485 metres d'altitud, el Palau de Mysore (impresionant, amb una audioguia molt ben aconseguida), hem va dur tambe a una fabrica de teles de seda (Anita, aqui te compre una cosita...) y tambe una fabrica d'incienso i esencies varies.
El vaig convidar a dinar i li vaig comprar uns joguets als seus fills.

Per la vesprada, vaig agafar un bus per a anar a un poble que havia vist desde el tren, quan vaig arribar a Mysore, i que semblava molt interesant, Srirangapatana, a 20 km de Mysore.

L'estacio de busos, estava al costat d'un gran mercat de fruites i verdures, molt atractiu per fer fotos, i vaig estar pasetjant per ell, al menys durant quasi dos hores, fent-me amb la gent i prenguent-me tot el temps del mon per a fotografiar. Durant tot este temps, el cel va anar fent-se mes i mes negre i el vent a bufar i bufar...
Jo ja sabia el que ens venia damunt, pero la gent semblava no adonar-se... Per si de cas, jo vaig tapar la motxilla amb la funda, hem vaig ficar el xuvasquer i vaig traure el paraigues... Mentre feia tot aso, ja comensaven a caure les primeres gotes i com sempre... choooooffff, el gran diluvio.
Tots correguents per el descampat de fang, refugiant-se baix les tendes i les lones, i intentant entre tots que res es banyara (algo imposible amb la que estava caiguent...).
Aixi vam estar algo mes de mitja hora, tots acurrucadets i fent broma. Jo intentant fer fotos i secant el vidre del objectiu cada dos per tres... Tots reiem i ens cridavem en llengues desconegudes...
El monzo va anar allunyant-se i poc a poc la gent va comensar a eixir de baix les lones i comensant a reparar les destroces i aixecar aigua, fer sequies improvisades, etc... Jo vaig fer unes quantes fotos mes i m'en vaig anar cap a uns minarets musulmans que asomaven entre les cases. Un home amb un extrany problema de pell, que semblava un leopard, em va rebre i hem va donar una llarga explicacio en angles per tota la mezquita, donant-me tambe el permis per fer fotos als xiquets que s'estaven formant i resant. Va estar molt be. Li vaig donar 30 rupies.

Despres vaig atravesar el poble de punta a punta, negant-me una i altra vegada a les ofertes dels conductors de rickshaws que deien que el temple hindu (lloc al que hem dirigia) estava molt lluny (jo sabia que no, perque l'havia vist desde el tren).
I res, vaig arribar en 20 minuts, i vaig estar visitant-lo.
Jo duia els peus calaets d'aigua, i la gent es va burlar de mi quan hem vaig llevar les sabates i vaig escorrer els calcetins (per a un dia que no hem ficava les sandalies...), pero estes rises es van transformar en crits i posiblement en insults al eixir, ja que per a posar-me les sabates vaig ficar el peu damunt d'una pedra, que va resultar ser un gran Deu al que adoraven...
Vaig vore la posta de Sol desde l'interior del temple mentre les ultimes persones que quedaven feien els seus rituals entre els claroscurs de columnes i rodetjat de sorolls, olors i colors... magic.

Finalment vaig atravesar el poble de nou i vaig agafar un bus de tornada a Mysore.
Vaig sopar al mateix lloc, i com no, avui he esmorsat al mateix lloc...

Per cert, he estat pensant tot el dia amb Andres i la seua boda... m'haguera encantat estar entre ells...

Ens vegem.
NAMASTE!