BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar. Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich). Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest. Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

divendres, 7 d’agost del 2009

XXI dia, 06/08/09, Ooty-Coilanbatore-Kochi

Es diu apresa pero m'he tirant 11 hores sentat en un bus... 2 de Ooty fins a Coilambarore i 9 mes fins a Kochi.
No consegueixc acostumbrar-me a la forma de conduir dels hindus... Es de locos. En Espanya, si la gent conduira aixi, hi haurien milers d'accidents diaris, pero no s'ho apanyen aci per a no matar-se... Aci adelanten adelanten quan algu molesta davant, pero ho fan sense importar-los si ve algu de cara (moto, motocarro, coche, camio, autobus...), simplement toquen el pito repetides vegades per advertir al que adelanten i al que ve de cara, i d'aquesta manera arriben a un pacte en el que un frena, l'altre se tira al arcen, i el adelantaor, pasa per el mig dels dos... aixi de simple.
No estic exagerant per a res. Ho fan continuament. Avui, hem atravesat ports de muntanya, on sobretot circulaven camions i autobusos... ja pugueu imaginar-se com a estat de divertit el viatge...
El principi del viatge ha estat molt bonic, ja que hem estat baixant poc a poc, atravesant les famoses muntanyes blaves de Ooty.
Lo del menjar m'esta afectant ja seriament... Avui m'he posat a imaginar-me menjars... llonganises amb ou fregit... mullaor de tomaqueta... truita de creilles... arros al forn... Em pasava com al lleo de la pelicula de Madagascar... des de l'autobus, veia a persones caminant i no eren persones, eren llonganises calentetes, i les vaques eren cuixes de corder amb guarnicio... Ho he pasat molt mal...
En fi, que he arribat a les 21 a Kochi, i m'he dit, despres d'un viatge tan pesat (on per suposat que no he menjat res de profit, llevat de creilles Lais tomato tango, dos platans, cacauets en mel i aigua), em mereixc una recompensa. M'he anat a buscar un hotel de luxe, i n'he trobat un novet novet, amb tele de plasma, AA, netet... per 750 rupies, uns 11.5 euros (en estos moments, esto per a mi es moltissim!).
Bueno, ja vos conte que tal dema.

NAMASTE!