BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar. Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich). Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest. Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

divendres, 24 de juliol del 2009

VIII dia, 24/07/09, Madgaon-Hospe-Hampi

Avui, com ja vaig dir, m'ha alsat molt mati per agafar el tren a Hospet, i no sabia molt be per on parava l'estacio de tren de Madgaon.
He fet el check out i els del hotel m'han dit que l'estacio estava a 20 minuts a peu, aixina que he decidit no alquilar res i anar jo mateix, ja que tenia temps de sobra.
De cami m'he fet una truita de tomaca i sebeta, i ara que pense, es lo unic que he menjat fins ara, apart de tres platanets... i es que el dia ha estat ple de anecdotes i no he tingut molt de temps per menjar...
El tren ha eixit puntual, per davant m'esperaven 7 hores de viatge en 3a clase sleeper. La veritat es que no prometia molt... Pero la cosa no ha sigut aixi...
El paisatge ha comensat a canviar. Per la finestra podia vore com anavaen guanyant en altitut com com l'estepa anava convertint-se en muntanyes repletes de vegetacio d'allo mes selvatica. A mes de monos, he pogut vore en estat salvatge porcs semglars, ardilles, moltes aus, elefants, una especie de bufals... Hem trobava com en un safari gratuit.
A tot aso, el tren ha costat 170 rp (2.5 euros).
Doncs be, als pocs minuts he fet dos amics. Dos xavalets de uns 18 anys que venien de fer negocis amb roba piratejada, en Madagaon. Hem comensat a parlar dels nostres respectius paisos, preguntant-nos les tipiques coses que ens crida l'atencio de cada pais... Jo, al mateix temps, anava fent viatges per asomar-me a la porta del tren i a traves d'ella (que com sempre, estava oberta), asomar-me i fer fotografies.
Al cap d'un hora m'han dit: Ara pasarem per una cascada, i jo he preparat la camera. La veritat es que no m'esperava per a res el que anava a vore....
A lo lluny a aparegut una inmensa cascada que caia per l'altra banda del valle que estavem creuant, Sortia com de damunt de les muntanyes que teniem en front. Era... no se... com si caiguera aigua des de el Penyo de Valla fins al poble. Una cascada alta i a mes, enooorme.
He fet unes cuantes fotos, intentant sortejar els arbres que no paraven de creuar-se davant de mi, i els xavalets m'han dit: Tranquil, que ara pasarem per baix... Queeee!!!??? He exclamat jo. He ficat play en la camera i he vist una de les fotos a tamany 100%, i efectivament, ahi hi havia un pont, un pont que pasava just per en mig de la gegantesca cascada. He contingut la respiracio... anaven rodejant el valle, pujant poc a poc amb el tren de gasoi traguent fum com si fora una gran foguera... el soroll s'apropava cada vegada mes i mes... fins que al final l'hem creuada.
El aigua entrava per les finestres!!! S'ho pogueu creure? Els dies anteriors ha estat ploguent molt per la regio de Goa, i era tal el caudal que els esguits d'aigua entraven per les finestres del tren... tot el mon loco tancant les finestres i posant a resguard l'equipatge... De repent, al eixir de la cascada, el monzon ha fet acte de presencia i una plutja torrencial a esclatat de repent... Tot ha sigut cobert per una gran capa de plutja.
Seguim putjant en altitud, atravesem tunels i mes tunels fins que al eixir d'un d'ells, tot es blanc a l'altra banda... que pasa???
Una espesa boira ho espesa tot, poc a poc, el tren va perguent velocitat, estem aixi quasi un hora, parats, sense vore res al nostre alrededor fins que al final, marxem de nou.
La boira va aclarint-se, i quan per fi ho fa, vegem que el tren esta rodetjat de gent que vist d'una forma extranya. Marxem poc a poc, moooolt lentament...
La gent que ocupa les vies a cada un dels costats, son treballadors improvisats que l'empresa ferroviaria ha contractat per arreglar les vies, ja que han agut molt desprendiments.
Visten coberts de plastics de colors que els tapen tot el cos. El duen lligat al cap... En miren mentre pasem, uns treballen, altres descansen... Han amontonat centeners de sacs de terra i llevat moltes pedres arrastrades per l'aigua a la via... Es un gran espectacle...
Al final, despres de dos hores de una marxa lentisima per terraplens i llocs on la via estava molt inestable, conseguim eixir victoriosos. Tot el tren aclama la tornada a la normalitat. Inclus se sent al conductor del tren tocar el pito euforicament.
Descanse al seient, pensant en tot el que ha pasat. Duguem dos hores de retras al menys.... arribare per lo menos a les 16.
Inmers en els meus pensaments com estava, algu hem toca per darrere del muscle. Es una home xicotet. Em mira, i trau un dau de la butjaca i hem fa un truc de magia espectacular. Hem quede de pedra. Me diu: vols vore mes? Li dic que si, i me diu que cride als meus amics. Tots tres ens sentem al seient, tots de cara al homenet, i es fica a fer trucs i mes trucs, cadascun mes increible que l'anterior... El despedim amb un fort aplaudiment. No ens demana res a canvi...
M'adorc al seient i per sort em desperte 5 minuts abans d'arribar a Hospe.

Arribem a Hospe i abans de que el tren pare, ja hi ha conductors de rickshaws que pujen al tren en busca de posibles clients. Jo en faig en uno, i busque a dos turistes mes que puguen acompanyar-me, per tal de pagar el trajecte fins a les ruines de Hampi, junts. Ens consta 30 rp.
Jo, un Hindu que tambe feia turisme, i una xica d'EEUU pujem al motocarro. Son 8 km fins a Hampi. Sortejem vaques, gent, carruatges, i fins i tot una partida de cricket (deport nacional per exelencia en la India) que s'estava celebrant a mitan carretera, i per fi, les inmenses torres del temples de Hampi ens fan saber que ens trobem prop.
No vos vaig a contar res de Hampi, a mi m'han deixat bocabadat... es Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO. Si voleu saber mes, pugueu fer click aci> http://es.wikipedia.org/wiki/Hampi
Per cert, m'ha mosegat un mono la cama.... pero estic be.
He vist la posta de Sol desde les muntanyes, amb musica de Yoga de fons, les ruines de Hampi davant i el riu i el palmeral darrere de les ruines... Memorable.
Bueno, vaig a sopar, que ja toca.

PD> Hem quede a dormir en Hampi, en una Guest House per 350 rupies. Esta genial.
Dema a les 19:30 ix el tren desde Hospet fins a Anantapur. Ja he avisat als de Vicente Ferrer de que vaig cap alli. Arribare a les 2 de la nit... Ja vos conte...

3 comentaris:

Anita ha dit...

Hola, Enri.

Termino de verte en la foto junto al............ indio, se te esta poniendo cara de nativo.

He leido tu viaje en tren desde MADGAON-HOSPET "fantastico" y estaba marcandome la ruta en mi mapa particular de la RED DE FERROCARRILES DE LA INDIA.

Dime como és la tortilla de tomate, y haber si comes otra cosa.

Luego te envio un correo, y cuidate mucho que se te vé cara de cansado.

Besos, Anita

Unknown ha dit...

vaya telaaaaaaaaaaaaaaa.....sense paraules....que bò és llegir coses així per a tindre ganes de volarrrr...
m´alegra molt saber lo bé que estàs per allí....careta de truiteta de tomaca!! jajaja
que foto més divertidaaaa
titoooos

jesus ha dit...

ostias qué xulo, pareix tret d'un cuento, jeje.